CONCLUSIONS FINALS 2

LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG

Ara sembla que toca tornar a reflexionar entorn la figura del psicopedagog com allò viscut a la pròpia pell. He estat revisant el capítol 3 del material de l’assignatura (La Pràctica Psicopedagògica en l’Educació Formal i la Pràctica Psicopedagògica en l’Educació No Formal) i he estat fullejant la lectura d’Orientació Educativa i Intervenció Psicopedagògica (Volum 28 de Quadernos de Educación, Isabel Solé, 1998). 

 

La definició de psicopedagog és.. un tècnic especialista en educació, capaç d'orientar i recolzar la pràctica educativa gràcies a la seva formació en pedagogia i psicologia. Amb unes altres paraules i parlant del que realment interessa... allò que et pregunten sempre... i que fa un psicopedagog? Per a que serveix estudiar psicopedagogia? Doncs, en paraules de Isabel Solé (1998), és un professional del que s'espera que aporti el coneixement necessari perquè les persones puguin superar les dificultats que trobin en afrontar un procés d'aprenentatge i aconseguir que aprenguin més i millor. És per tot això, i com he pogut comprovar aquest any de pràctiques, que hem de tenir un coneixement ampli en matèries com a Diagnòstic educatiu, Atenció a la diversitat, Disseny i Avaluació curricular, Orientació Acadèmica, Intervenció en la seva dimensió Clínica, Institucional i Comunitària, Prevenció de dificultats acadèmiques i recerca, etc.; a més d'una bona formació que ens permeti abordar el disseny de programes, la problemàtica soci-laboral, la presa de decisions i la transició escola-treball...

A més has de saber tractar amb nens, adolescents, famílies, professionals de l’educació i la sanitat... i sobretot tractar bé a la gent, potser dient allò que no volen sentir o no volen veure, potser aguantant impertinències o dubtant de la teva professionalitat, potser amb nens que et posen el cor a la mà, que et fan patir, entendrir o suar, potser amb famílies destructurades o amb adolescents que no volen estudiar i ja no sabem que fer amb els seus pares... Per que clar la figura del psicopedagog, igual que les seves tasques, són un dibuix amb moltes ombres, i cadascú ha de saber on acaben les seves funcions o fins a on vol arribar. Per això, és molt important tenir clar que un psicopedagog té la funció primordial de recolzar i orientar l'acció educativa, possibilitant criteris de millora en el disseny, desenvolupament, innovació i avaluació dels processos educatius. I els nivells d'actuació són: individual, grupal, institucional i comunitari. I els àmbits d'actuació són formal o no formal.

Més concretament, i el que la gent coneix com a “actuació d’un psicopedagog” és: en l'àmbit de l'educació formal, l'actuació del psicopedagog es duu a terme en els Equips d'Orientació Educativa (Educació Infantil i Primària) i en els Departaments d'Orientació (Educació Secundària i Professional). En l'àmbit de l'educació no formal, l'actuació del psicopedagog es duu a terme en centres educatius, persones majors (tercera edat), context familiar, salut, formació professional continuada, etc. També, el trobem a altres camps com en la salut, acció social, empreses, etc.

Així, doncs podem veure que el psicopedagog necessita una formació molt variada que li permeti aplicar els coneixements als seus diferents àmbits d'actuació. Desprès de viure com un d’ells puc dir que les principals necessitats formatives d'un psicopedagog es poden resumir en: Interdisciplinaritat, sòlida base teòrica i pràctica, formació contínua o reciclatge, i una cosa que mai anomenem que és la formació personal i humana: que inclou maduresa personal, capacitat de comprensió i d'escolta, respecte, sensibilitat, flexibilitat, capacitat de coordinar i dinamitzar, habilitat i facilitat per a la comunicació, seguretat, energia, capacitat de planificació, sentit crític i capacitat d'autoavaluació i autocrítica.

Suposo que molts compartiu amb mi aquesta reflexió...

CONCLUSIONS

MIRADA REFLEXIVA...

Ja és hora de tancar el blog, fins avui no he pogut acabar el procés i concloure amb una darrera entrada amb les conclusions finals, ja que la tutora no trobava el moment...

Bé, fent una mirada transversal al diari, s’observen petites modificacions: quan pensava fer una observació i prendre notes m’imaginava en un racó de la sala passant desapercebuda, però la meva tutora de pràctiques no va voler que fos així! Al contrari des d’un principi va voler presentar-me i integrar-me en el grup, i fins i tot, dirigir i participar activament des d’un primer moment.

D’altra banda, un altre canvi important ha estat al final de les pràctiques. Jo pensava fer una presentació del meu Pla de Millora del Projecte TEI, que és el resultat del meu procés de pràctiques, i no ha estat possible. Volia recollir les impressions dels companys, poder autovalorar-me i fer unes bones conclusions. Però pel funcionament de l’entitat només hem pogut reunir-nos la tutora i jo, i fer als companys de l’entitat una còpia del document escrit per tal de que facin una lectura individual a casa... Ha estat una mica decepcionant però entenc la situació actual.

En conjunt, les pràctiques han estat un procés formatiu, des d’un principi hem hagut d’aplicar els coneixements adquirits aquests anys i hem hagut de solucionar situacions reals semblant a tants casos hipotètics plantejats durant les diferents assignatures.

Hem pogut experimentar les dificultats que no s’observen en fer un pla de treball des del ordinador de casa i corregir errors de psicopedagog novell. Com ara plantejar una proposta quantificada (recollir dades amb unes enquestes) i que després les dades no siguin gaire significatives, ja que els resultats no recollien res que fos interessant i quantificable.

D’altra banda, Psicocat Orientació m’ha obert més que les portes des del primer dia, m’han acollit i tractat molt bé. De fet faig alguna hora més de voluntariat per l’entitat fora de l’horari de pràctiques i he compartit altres experiències amb els professionals que hi treballen. A més, m’han donat total llibertat per fer i desfer, i per triar el projecte. M’he sentit acompanyada i guiada en tot moment però mai observada o jutjada el que permet treballar bé i còmoda.

FASE IV

PRESENTACIO DEL PLA

Aquesta setmana ens trobarem tots els professionals que participem a l’entitat Psicocat Orientació per poder fer el tancament del curs escolar, i a la vegada, com parlarem del proper curs, acollir la presentació del Pla de Millora del Projecte TEI, i que presento com a resultat de les meves pràctiques.

L’objectiu principal, de la meva intervenció, és fer partícip del canvi a tots els professionals que treballen a l’entitat i a la vegada reflexionar sobre el valor de la millora continua i la innovació. Arrel de preparar-me la xerrada he estat reflexionant sobre això últim:

voldria destacar la importància que té la innovació en la pràctica educativa per tal d'avançar en el sentit de millora. I la importància de fer-ho des d'un punt de vista científic (més proper a la medicina que a la ideologia o la filosofia) a l'hora de descartar o aprovar noves metodologies pedagògiques, i en la necessitat de tot professional del món de l’educació d'estar al dia. En la meva opinió, aquest punt de vista ja està en marxa i tan sols fa falta que es generalitzi. Es fonamenta en tres pilars: treballs teòrics que proposen noves metodologies basats en l'observació i l'experiència; treballs pràctics que les posen a prova; i un sistema d'arbitratge i difusió ràpid i eficient.

En aquest sentit, em sorgeix la pregunta... “Què puc fer jo?” voldria defensar el segon d'aquests pilars: els mestres, professors, psicopedagogs... haurien d'estar al dia dels paradigmes, teories i innovacions proposades, haurien d'innovar a l'aula i haurien d'informar, al seu torn, dels resultats. Això es pot fer participant en grans campanyes amb valor estadístic, però també mitjançant cicles de recerca-acció tenint com a mostra tan sols els grups-classe amb els que es treballa. Per exemple, seria qüestió de poder publicar totes les recerques, observacions, etc. que fan les persones en pràctiques, com nosaltres. Però sabem que avui dia el terreny de l’educació no està massa fi ni estable... i com a mestre de l’escola pública des de fa 6 anys, em sorgeix la pregunta... “Què podem fer com a societat?”, crec que les polítiques educatives han de permetre i promocionar la innovació. És evident que això només pot funcionar si la tria és l'adequada: basada en l'opinió actualitzada d'experts i no de polítics, i adequada a la diversitat territorial. Pensem que al cap i a la fi, el que tots volem és ajudar als infants i joves; un altre cop, tal i com també fa la medicina.

Aprenentatge i Tutoria Entre Iguals

El Projecte de Tutoria Entre Iguals que estic avaluant durant les meves practiques a Psicocat, com el seu nom indica, en basa en l’aprenentatge entre iguals. Concretament, parlem de la tutoria entre iguals. Es tracta d’un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes, amb una relació asimètrica (derivada de l’adopció del rol de tutor i del rol de tutorat), amb un objectiu comú, conegut i compartit (com ara l’adquisició d’una competència curricular), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pels professionals de l’entitat i jo mateixa.

Podem trobar experiències de tutories entre alumnes en les quals les edats dels components de la parella és diferent. Són conegudes com a cross-age tutoring i, lògicament, l’alumne tutor és el de més edat. D’aquestes tenim el 80% de les parelles. Però també trobem tutories amb alumnes de la mateixa edat, menys complicades d’organitzar, que representen el 20% restant. Segons el caràcter fix o intercanviable del rol de tutor i tutorat, podem distingir entre tutories de rol fix o tutories recíproques, el les quals tutor i tutorat intercanvien periòdicament el rol. En el nostre cas totes les tutories són fixes, i tot això succeeix dins de l’institut en horari de 17.30 a 19.30. El fet més important i interessant és que tots els tutors que acudeixen ho fan de forma voluntària. Estem parlant d’adolescents que acudeixen a l’institut fora d’horari per tal d’ajudar a altres adolescents que demanen ajuda escolar. Aquest caire altruista em recorda un paràgraf del article:  Martínez-Rivera O.; Garreta, F.; Navarro-segura, L. (2013) “L’avaluació entre iguals en l’educació social: entre allò professional i allò acadèmic”. Educació social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 53, p.25-38. Quan diu: “...l’avaluació entre iguals té relació directa amb el principi de solidari­tat professional que explicita que “l’educador/a social mantindrà una postura activa, constructiva i solidària en relació amb la resta de professionals”.

En el cas dels adolescents, i fent una similitud, és evident que tots els tutors atenen el principi de solidaritat.

I continuava explicant:

“D’aquesta manera, la pràctica d’avaluar entre iguals s’hauria de produir de manera natural en la pròpia professió sense ésser vista com una experiència de control, sinó com una oportunitat de millora contínua. Tot i que també és cert que no hauríem d’oblidar que existeix la responsabilitat d’informar (si més no a la institució) de possibles irregularitats en les pràctiques dels altres educa­dors/es que es realitzen en el dispositiu on s’exerceixi. De manera que convé poder tenir certa experiència en la manera com es pot avaluar els “iguals”.

Els adolescents tutorats no veuen l’avaluació que fan el tutors com una eina de control, és impressionant com el fet de tractar-se d’un aprenentatge entre iguals, tot es viu d’una manera més natural i propera. Com són capaços d’apropar-se al seu tutorat per extreure el millor d’ell i fer l’aprenentatge significatiu i pròxim. Però, al igual que explica l’article i fent un símil, són també capaços d’exercir la seva responsabilitat com a tutors davant meu i d’altres professionals de l’entitat i venir a informar-nos de les irregularitats (faltes d’assistència, retards, falta de deures, desmotivació...).

Bé, vull acabar recomanant la lectura d’alguna experiència sobre l’aprenentatge entre iguals.

Salut!

 

FASE III

INTERPRETACIÓ DE LES DADES

La tercera fase del pla de treball estava pensada per dur-la a terme durant els mesos d’abril i maig, és a dir, que encara estic avançant. Durant aquest mes, i una vegada recollida la informació, juntament amb la coordinadora de l’entitat i del projecte, dedicarem una sessió a la setmana al seu despatx per poder descobrir les necessitats, mancances, errors... que se’n desprenen. Finalment per tal de deixar constància dels resultats i conclusions a les quals hem pogut arribar, elaboraré un document anomenat Pla de millora continua del Projecte TEI, que recollirà les accions de millora.

QUÈ PUC EXTREURE DE TOT AIXÒ?

Desprès de fer una descripció del que he estat fent, cal reflexionar... Ara parlaré d’aquells aspectes millorables o ha incorporar, es tracta d’una crítica constructiva sobre el projecte TEI i alhora és una reflexió sobre el meu propi procés de pràctiques.

MILLORES – MANCANCES – INCOPORACIONS

1.      Intercanvi de telèfons: La societat actual viu amb un telèfon última generació a la mà. O un i-pad, tablet... Pels adolescents és molt important tenir localitzats i poder parlar amb els seus companys en qualsevol moment. Es per això que la necessitat de crear un llistat de telèfons era prioritària.

2.      Graella seguiment per tutors i per nosaltres: Hem vist que l’observació directa no es prou. Al tractar-se de gent jove ells mateixos són capaços de fer un bon seguiment i d’anotar aspectes significatius. Va sorgir la necessitat de crear un graella pels professionals on anotar observacions i fer seguiment; i paral·lelament una graella per a cada parella de tutors i tutorats.

3.      Formació prèvia: EVIDENT!! Com la formació d’un mestre, un psicopedagog...

4.      Entrevista per trobar parella adequada: Calia valorar quins perfil eren els més idonis per cada tutor/a.

5.      Avaluació: Es tracta d’una avaluació del programa per tal de millorar, i alhora una valoració del propi procés d’ensenyament – aprenentatge, per tal de que s’anadonin ells mateixos del progrès de cadascú.

6.      Feedback: Era molt important demostrar que no només rep ajuda el tutorat.

7.      Altres mesures extretetes del buidat d’enquestes i entrevistes, i de la critica del document original: Aquest fet va donar conclusions molt interessants com ara una que ens va agradar molt. Es tracta de la idea de que la comunicació, que per nosaltres semblava escasa, per ells havia estat fluïda. Com els adults tenim punts de vista molt diferents del adolescents.

En definitiva, veig que moltes conclusions extretes arrel d’analitzar jo ja les havia detectarçt des d’un rimer moment, també veig que la branca de la psicopedagogia esta mnolt lligada, en aquesta cas, al grau de magisteri, i que són aquest estudis i experiencioes els que m’acaben d’ajudar a tirar endavant. També veig que per poder posar en marxa un projecte com és aquest cal generar un embrió molt ben fet amb ajuda de difernts persones (edats, estudis i experiències) per tal de no haver de modificar tantes coses en un sol curs.  També veig que es tracta d’un moment de la meva vida on començo a donar-me compte que el meu envàs està molt ple de coneixements i que aquests són útils, això em dona confiança i enforteix a la vegada tots aquests aprenentatges fets. I per acabar veig que el Pràcticum és una experiència que serveix per aprendre però també,i sobretot,  per recordar i “vivenciar”.

FASE II

RECOLLIDA DE DADES

La segona fase del pla de treball estava pensada per dur-la a terme durant els mesos de febrer, març i abril. Durant aquest temps he estat fent recollida de dades. Principalment feia observació directa dels subjectes i prenia notes en una llibreta. Més endavant vaig passar un qüestionari als adolescents que formen part del Projecte TEI i vaig entrevistar a 4 d’ells.

Abans de tot això vaig analitzar la documentació que tenia redactada l’entitat sobre el Projecte.

Objectius:

- Analitzar les accions dutes a terme.

- Recollir dades.

Destinataris:

 

- Alumnes del programa TEI i professionals del centre.

 

QUÈ PUC EXTREURE DE TOT AIXÒ?

Desprès de fer una descripció del que he estat fent, cal reflexionar...

·         Primer vull parlar dels aspectes que puc relacionar amb els aprenentatges adquirits en diverses assignatures de Psicopedagogia. Durant aquesta segona fase es consolida el meu parer de veure el Pràcticum com un “agent aglutinador”, una mena de pont entre els coneixements i habilitats adquirides en diferents assignatures i la seva utilització en la pràctica professional. Fent la recollida de dades, i concretament entrevistant als alumnes, per tal d’extreure dades que em permetin fer una avaluació del projecte, em va portar a identificar i posar de relleu els lligams entre les necessitats d'avaluació que se'ns presenten en la realitat educativa i la possibilitat d'utilitzar-hi els coneixements que configuren la competència professional dels psicopedagogs i que jo he anat aprenent al llarg dels estudis.

Tota aquesta reflexió em recorda a Vigotski; “Les situacions d’interacció, i especialment l’activitat conjunta amb altres persones més competents en l’ús dels instruments mediadors, són les que comporten el desenvolupament individual de les capacitats psicològiques humanes”. (Vigotski, L. S. 1988, 108-109 “Pensament i llenguatge”. Vic: Eumo)

 

·         D’altra banda, també cal reflexionar per poder fer una crítica constructiva. Quan parlem en aquesta segona fase de dur a terme una recerca parlem d’utilitzar diversos mètodes i tècniques de recopilació d’informació, ja sigui la lectura, l’observació, les preguntes o una combinació d’estratègies. Escollir un mètode o un altre dependrà de la disciplina, dels objectius establerts i del tipus d’investigació.  Més que per l’objecte d’estudi, les investigacions es diferencien per la metodologia emprada. S’entén per metodologia el procés que segueix la investigació. Cal distingir entre dos tipus bàsics d’investigacions: les quantitatives (descriptives o experimentals) i les qualitatives.

En el meu cas al triar els qüestionaris estic fent una investigació quantitativa, i alhora l’observació i les entrevistes seria investigació qualitativa. Bé, explicat això voldria reflexionar i fer una crítica constructiva: Amb totes les dades damunt la taula, el repte, ara, és organitzar-les per tal d’analitzar-les posteriorment. Per convertir el cúmul de xifres i paraules recollides en un conjunt clar i ordenat caldrà, primer, reduir-ne l’extensió i l’abast a fi de fer-les més manejables i extreure’n informació útil. Hi ha diferents processos que ajuden a organitzar la informació recollida, però... realment era necessari un qüestionari?? Calia quantificar alguna dada en el meu cas? Seria d’utilitat poder elaborar gràfics amb els resultats?... :¿

FASE I

FORMACIÓ i DIFUSIÓ

 Objectius:

- Rebre la formació necessària sobre Tutoria Entre Iguals; tant els alumnes (tutors i tutorats) com jo.

- Dissenyar l’escenari de treball, fent difusió del projecte i informant a les famílies implicades.

Destinataris:

- Alumnes del programa TEI, famílies i professionals del centre, inclosa jo mateixa.

 Que he fet i com ha anat?

 1. El primer pas era la formació. Calia tenir una bona base sobre l’aprenentatge entre iguals, per això la coordinadora va dedicar unes sessions a transmetrem tots els seus coneixements sobre la tutoria entre iguals; des de la seva experiència com a membre del grup de recerca del ICE de la Universitat de Barcelona “Prevenció de la violència entre iguals, Programa T.E.I (Tutoria Entre Iguals)”.

Més tard vaig preparar una formació per als alumnes per tal de que els tutors adquirissin nocions sobre com parlar i tractar als tutorats (teoria de la comunicació) i per a que els tutorats tinguin predisposició a ser ajudats (treball de millora de l’autoestima i de l’escolta activa). Vaig començar la sessió de formació amb una pràctica molt dinàmica: Vaig parlar de la importància del nus a la corda d’escalada, vaig demanar atenció ja que explicaria com es feia el nus més bàsic. Llavors vaig fer una mala explicació, sense mirar els alumnes, amb una postura incorrecta, amb un to de veu baix... Tot seguit vaig demanar voluntaris per a fer el nus... De seguida vam poder treure conclusions i parlar de què havia fallat. Altres dinàmiques van seguir aquesta i vam fer reflexions sobre el tema. Per exemple, una altra que va funcionar molt bé va consistir en: primer triem un voluntari per sortir e l’aula a preparar-se una bona exposició oral sobre un tema triat. La resta de companys, dins de l’aula, pacten fer una escolta passiva o directament ignorar a la companya que entrarà a fer l’exposició. Desprès parlem de com s’ha sentit i treballem l’empatia. També vam tenir temps per fer role-playing i per veure unes diapositives a la pantalla digital. Finalment vam lliurar uns diplomes de participació als assistents.

Em va agradar molt poder fer la formació als alumnes de l’institut i vaig poder comprovar la necessitat de tenir una bona base teòrica. Ara puc lligar aquesta experiència amb la necessita d’escriure a les PAC de la UOC un marc teòric. Com, per poder avançar en una activitat, ens fa falta una teoria a la qual poder recorre per fonamentar les accions i no perdre el fil en cap moment.

A la ràdio!

La coordinadora de l’entitat és una dona molt implicada socialment al municipi de Martorell i li agrada col·laborar amb l’emissora de ràdio municipal (Ràdio Martorell). Així que fa un programa de ràdio anomenat “Aprenem Junts” on tracta temes relacionats amb l’educació i la psicologia. Com el projecte “Tutoria entre Iguals” ja porta 1 trimestre en funcionament i després de que jo li expliqués que volia fer-me càrrec del mateix, em va proposar participar el programa de ràdio del 21 de gener del 2014.  Aquí us deixo el àudio per si el voleu sentir...

PRACTICUM II

Pla de millora contínua del Projecte “Tutoria entre Iguals”.

 

Al curs escolar 2013-2014 l’entitat Psicocat Orientació, on faig pràctiques, decideix iniciar el Projecte “Tutoria entre iguals”. Es tracta d’un oferiment proactiu de serveis al IES Joan Oró de Martorell. Aquest projecte pretén promoure la participació activa de la joventut en activitats de voluntariat i alhora oferir reforç educatiu a través de la tutoria entre iguals.

Després de la presentació del projecte i la seva posada en marxa, la necessitat és evident. No s'ha desenvolupat una metodologia de treball basada en la millora contínua de la qualitat per manca de temps i recursos humans. Estem parlant d’una entitat molt petita, amb poca estructura i que depèn principalment del voluntariat.  Per tot això, crec que seria necessari fer un anàlisi del que s'ha fet, detectar totes les necessitats i proposar un pla d'acció. Crec que seria interessant proposar i desenvolupar un pla de millora contínua del Projecte “Tutoria entre iguals”, basat en el cercle de Deming (Plan, Do, Check, and Act), i en això consistirà el meu Pràcticum II.

 

Més concretament la proposta feta consistiria en:

- Analitzar les accions fetes en relació al projecte “Tutoria entre iguals”.

- Detectar les necessitats i proposar un pla d'acció (pla de millora contínua).

Aquests objectius responen a la necessitat de desenvolupar una metodologia de treball basada en la millora contínua de la qualitat.

 

La intervenció es realitza sobre un projecte educatiu i en conseqüència la intervenció afectaria als joves tutors i tutorats que participen al projecte (alumnes d’ESO i de Batxillerat del IES Joan Oró) i als professionals que fan el seguiment. Així doncs, el resultat final esdevindrà una proposta de pla d’acció o de millora contínua (una valoració i unes propostes de millora). Per poder portar a terme el pla caldrà establir 5 fases:

1. El primer pas és la formació. Cal que tingui una bona base sobre l’aprenentatge entre iguals, per això la coordinadora dedicarà una parell de sessions a transmetrem tots els seus coneixements sobre la tutoria entre iguals; des de la seva experiència com a membre del grup de recerca del ICE de la Universitat de Barcelona “Prevenció de la violència entre iguals, Programa T.E.I (Tutoria Entre Iguals)”. Més tard, serè jo l’encarregada de formar als alumnes-tutors del projecte.

2. Anàlisi (de les accions dutes a terme) amb recollida de dades. Una sessió a la setmana assistiré a les sessions de tutoria amb els alumnes del institut. Allà faré recollida de dades mitjançant l’observació i que anotaré en un diari. Altres instruments que faré servir per recollir dades dels alumnes són: entrevistes i qüestionaris. També recolliré informació analitzant la documentació elaborada per la coordinadora (Projecte presentat).

3. Interpretació de les dades (per tal de detectar necessitats i mancances). Una vegada recollida la informació, juntament amb la coordinadora de l’entitat i del projecte, dedicarem una sessió a la setmana al seu despatx per poder descobrir les necessitats, mancances, errors... que es desprenen.

4. Elaboració d’un llistat amb accions de millora. Finalment per tal de deixar constància dels resultats i conclusions a les quals hem pogut arribar, elaboraré un document anomenat Pla de millora continua del Projecte TEI, que recollirà les accions a fer per tal de millorar.

5. Presentació del Pla de millora. Per poder transmetre els resultats es farà una reunió amb tots els professionals de l’entitat que coneixen el projecte on el presentarà el Pla de millora.

 

I bé, en principi aquest és pla d’intervenció pactat amb la tutora de pràctiques i proposat a la tutora de la UOC.