El Projecte de Tutoria Entre Iguals que estic avaluant durant les meves
practiques a Psicocat, com el seu nom indica, en basa en l’aprenentatge entre
iguals. Concretament, parlem de la tutoria entre iguals. Es tracta d’un mètode
d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes, amb una
relació asimètrica (derivada de l’adopció del rol de tutor i del rol de
tutorat), amb un objectiu comú, conegut i compartit (com ara l’adquisició d’una
competència curricular), que s’assoleix a través d’un marc de relació
planificat pels professionals de l’entitat i jo mateixa.
Podem trobar experiències de tutories entre alumnes en les quals les edats
dels components de la parella és diferent. Són conegudes com a cross-age
tutoring i, lògicament, l’alumne tutor és el de més edat. D’aquestes tenim el
80% de les parelles. Però també trobem tutories amb alumnes de la mateixa edat,
menys complicades d’organitzar, que representen el 20% restant. Segons el
caràcter fix o intercanviable del rol de tutor i tutorat, podem distingir entre
tutories de rol fix o tutories recíproques, el les quals tutor i tutorat
intercanvien periòdicament el rol. En el nostre cas totes les tutories són
fixes, i tot això succeeix dins de l’institut en horari de 17.30 a 19.30. El
fet més important i interessant és que tots els tutors que acudeixen ho fan de
forma voluntària. Estem parlant d’adolescents que acudeixen a l’institut fora
d’horari per tal d’ajudar a altres adolescents que demanen ajuda escolar.
Aquest caire altruista em recorda un paràgraf del article: Martínez-Rivera O.; Garreta, F.;
Navarro-segura, L. (2013) “L’avaluació entre iguals en l’educació social: entre
allò professional i allò acadèmic”. Educació social. Revista d’Intervenció
Socioeducativa, 53, p.25-38. Quan diu:
“...l’avaluació entre iguals té relació directa amb el principi de solidaritat
professional que explicita que “l’educador/a social mantindrà una postura
activa, constructiva i solidària en relació amb la resta de professionals”.
En el cas dels adolescents, i fent una similitud, és evident que tots els
tutors atenen el principi de solidaritat.
I continuava explicant:
“D’aquesta manera, la
pràctica d’avaluar entre iguals s’hauria de produir de manera natural en la
pròpia professió sense ésser vista com una experiència de control, sinó com una
oportunitat de millora contínua. Tot i que també és cert que no hauríem
d’oblidar que existeix la responsabilitat d’informar (si més no a la
institució) de possibles irregularitats en les pràctiques dels altres educadors/es
que es realitzen en el dispositiu on s’exerceixi. De manera que convé poder
tenir certa experiència en la manera com es pot avaluar els “iguals”.
Els adolescents tutorats no veuen l’avaluació que fan el tutors com una
eina de control, és impressionant com el fet de tractar-se d’un aprenentatge
entre iguals, tot es viu d’una manera més natural i propera. Com són capaços
d’apropar-se al seu tutorat per extreure el millor d’ell i fer l’aprenentatge
significatiu i pròxim. Però, al igual que explica l’article i fent un símil,
són també capaços d’exercir la seva responsabilitat com a tutors davant meu i
d’altres professionals de l’entitat i venir a informar-nos de les
irregularitats (faltes d’assistència, retards, falta de deures,
desmotivació...).
Bé, vull acabar recomanant la lectura d’alguna experiència sobre
l’aprenentatge entre iguals.
Salut!
