CONCLUSIONS FINALS 2

LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG

Ara sembla que toca tornar a reflexionar entorn la figura del psicopedagog com allò viscut a la pròpia pell. He estat revisant el capítol 3 del material de l’assignatura (La Pràctica Psicopedagògica en l’Educació Formal i la Pràctica Psicopedagògica en l’Educació No Formal) i he estat fullejant la lectura d’Orientació Educativa i Intervenció Psicopedagògica (Volum 28 de Quadernos de Educación, Isabel Solé, 1998). 

 

La definició de psicopedagog és.. un tècnic especialista en educació, capaç d'orientar i recolzar la pràctica educativa gràcies a la seva formació en pedagogia i psicologia. Amb unes altres paraules i parlant del que realment interessa... allò que et pregunten sempre... i que fa un psicopedagog? Per a que serveix estudiar psicopedagogia? Doncs, en paraules de Isabel Solé (1998), és un professional del que s'espera que aporti el coneixement necessari perquè les persones puguin superar les dificultats que trobin en afrontar un procés d'aprenentatge i aconseguir que aprenguin més i millor. És per tot això, i com he pogut comprovar aquest any de pràctiques, que hem de tenir un coneixement ampli en matèries com a Diagnòstic educatiu, Atenció a la diversitat, Disseny i Avaluació curricular, Orientació Acadèmica, Intervenció en la seva dimensió Clínica, Institucional i Comunitària, Prevenció de dificultats acadèmiques i recerca, etc.; a més d'una bona formació que ens permeti abordar el disseny de programes, la problemàtica soci-laboral, la presa de decisions i la transició escola-treball...

A més has de saber tractar amb nens, adolescents, famílies, professionals de l’educació i la sanitat... i sobretot tractar bé a la gent, potser dient allò que no volen sentir o no volen veure, potser aguantant impertinències o dubtant de la teva professionalitat, potser amb nens que et posen el cor a la mà, que et fan patir, entendrir o suar, potser amb famílies destructurades o amb adolescents que no volen estudiar i ja no sabem que fer amb els seus pares... Per que clar la figura del psicopedagog, igual que les seves tasques, són un dibuix amb moltes ombres, i cadascú ha de saber on acaben les seves funcions o fins a on vol arribar. Per això, és molt important tenir clar que un psicopedagog té la funció primordial de recolzar i orientar l'acció educativa, possibilitant criteris de millora en el disseny, desenvolupament, innovació i avaluació dels processos educatius. I els nivells d'actuació són: individual, grupal, institucional i comunitari. I els àmbits d'actuació són formal o no formal.

Més concretament, i el que la gent coneix com a “actuació d’un psicopedagog” és: en l'àmbit de l'educació formal, l'actuació del psicopedagog es duu a terme en els Equips d'Orientació Educativa (Educació Infantil i Primària) i en els Departaments d'Orientació (Educació Secundària i Professional). En l'àmbit de l'educació no formal, l'actuació del psicopedagog es duu a terme en centres educatius, persones majors (tercera edat), context familiar, salut, formació professional continuada, etc. També, el trobem a altres camps com en la salut, acció social, empreses, etc.

Així, doncs podem veure que el psicopedagog necessita una formació molt variada que li permeti aplicar els coneixements als seus diferents àmbits d'actuació. Desprès de viure com un d’ells puc dir que les principals necessitats formatives d'un psicopedagog es poden resumir en: Interdisciplinaritat, sòlida base teòrica i pràctica, formació contínua o reciclatge, i una cosa que mai anomenem que és la formació personal i humana: que inclou maduresa personal, capacitat de comprensió i d'escolta, respecte, sensibilitat, flexibilitat, capacitat de coordinar i dinamitzar, habilitat i facilitat per a la comunicació, seguretat, energia, capacitat de planificació, sentit crític i capacitat d'autoavaluació i autocrítica.

Suposo que molts compartiu amb mi aquesta reflexió...