CONCLUSIONS FINALS 2

LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG

Ara sembla que toca tornar a reflexionar entorn la figura del psicopedagog com allò viscut a la pròpia pell. He estat revisant el capítol 3 del material de l’assignatura (La Pràctica Psicopedagògica en l’Educació Formal i la Pràctica Psicopedagògica en l’Educació No Formal) i he estat fullejant la lectura d’Orientació Educativa i Intervenció Psicopedagògica (Volum 28 de Quadernos de Educación, Isabel Solé, 1998). 

 

La definició de psicopedagog és.. un tècnic especialista en educació, capaç d'orientar i recolzar la pràctica educativa gràcies a la seva formació en pedagogia i psicologia. Amb unes altres paraules i parlant del que realment interessa... allò que et pregunten sempre... i que fa un psicopedagog? Per a que serveix estudiar psicopedagogia? Doncs, en paraules de Isabel Solé (1998), és un professional del que s'espera que aporti el coneixement necessari perquè les persones puguin superar les dificultats que trobin en afrontar un procés d'aprenentatge i aconseguir que aprenguin més i millor. És per tot això, i com he pogut comprovar aquest any de pràctiques, que hem de tenir un coneixement ampli en matèries com a Diagnòstic educatiu, Atenció a la diversitat, Disseny i Avaluació curricular, Orientació Acadèmica, Intervenció en la seva dimensió Clínica, Institucional i Comunitària, Prevenció de dificultats acadèmiques i recerca, etc.; a més d'una bona formació que ens permeti abordar el disseny de programes, la problemàtica soci-laboral, la presa de decisions i la transició escola-treball...

A més has de saber tractar amb nens, adolescents, famílies, professionals de l’educació i la sanitat... i sobretot tractar bé a la gent, potser dient allò que no volen sentir o no volen veure, potser aguantant impertinències o dubtant de la teva professionalitat, potser amb nens que et posen el cor a la mà, que et fan patir, entendrir o suar, potser amb famílies destructurades o amb adolescents que no volen estudiar i ja no sabem que fer amb els seus pares... Per que clar la figura del psicopedagog, igual que les seves tasques, són un dibuix amb moltes ombres, i cadascú ha de saber on acaben les seves funcions o fins a on vol arribar. Per això, és molt important tenir clar que un psicopedagog té la funció primordial de recolzar i orientar l'acció educativa, possibilitant criteris de millora en el disseny, desenvolupament, innovació i avaluació dels processos educatius. I els nivells d'actuació són: individual, grupal, institucional i comunitari. I els àmbits d'actuació són formal o no formal.

Més concretament, i el que la gent coneix com a “actuació d’un psicopedagog” és: en l'àmbit de l'educació formal, l'actuació del psicopedagog es duu a terme en els Equips d'Orientació Educativa (Educació Infantil i Primària) i en els Departaments d'Orientació (Educació Secundària i Professional). En l'àmbit de l'educació no formal, l'actuació del psicopedagog es duu a terme en centres educatius, persones majors (tercera edat), context familiar, salut, formació professional continuada, etc. També, el trobem a altres camps com en la salut, acció social, empreses, etc.

Així, doncs podem veure que el psicopedagog necessita una formació molt variada que li permeti aplicar els coneixements als seus diferents àmbits d'actuació. Desprès de viure com un d’ells puc dir que les principals necessitats formatives d'un psicopedagog es poden resumir en: Interdisciplinaritat, sòlida base teòrica i pràctica, formació contínua o reciclatge, i una cosa que mai anomenem que és la formació personal i humana: que inclou maduresa personal, capacitat de comprensió i d'escolta, respecte, sensibilitat, flexibilitat, capacitat de coordinar i dinamitzar, habilitat i facilitat per a la comunicació, seguretat, energia, capacitat de planificació, sentit crític i capacitat d'autoavaluació i autocrítica.

Suposo que molts compartiu amb mi aquesta reflexió...

CONCLUSIONS

MIRADA REFLEXIVA...

Ja és hora de tancar el blog, fins avui no he pogut acabar el procés i concloure amb una darrera entrada amb les conclusions finals, ja que la tutora no trobava el moment...

Bé, fent una mirada transversal al diari, s’observen petites modificacions: quan pensava fer una observació i prendre notes m’imaginava en un racó de la sala passant desapercebuda, però la meva tutora de pràctiques no va voler que fos així! Al contrari des d’un principi va voler presentar-me i integrar-me en el grup, i fins i tot, dirigir i participar activament des d’un primer moment.

D’altra banda, un altre canvi important ha estat al final de les pràctiques. Jo pensava fer una presentació del meu Pla de Millora del Projecte TEI, que és el resultat del meu procés de pràctiques, i no ha estat possible. Volia recollir les impressions dels companys, poder autovalorar-me i fer unes bones conclusions. Però pel funcionament de l’entitat només hem pogut reunir-nos la tutora i jo, i fer als companys de l’entitat una còpia del document escrit per tal de que facin una lectura individual a casa... Ha estat una mica decepcionant però entenc la situació actual.

En conjunt, les pràctiques han estat un procés formatiu, des d’un principi hem hagut d’aplicar els coneixements adquirits aquests anys i hem hagut de solucionar situacions reals semblant a tants casos hipotètics plantejats durant les diferents assignatures.

Hem pogut experimentar les dificultats que no s’observen en fer un pla de treball des del ordinador de casa i corregir errors de psicopedagog novell. Com ara plantejar una proposta quantificada (recollir dades amb unes enquestes) i que després les dades no siguin gaire significatives, ja que els resultats no recollien res que fos interessant i quantificable.

D’altra banda, Psicocat Orientació m’ha obert més que les portes des del primer dia, m’han acollit i tractat molt bé. De fet faig alguna hora més de voluntariat per l’entitat fora de l’horari de pràctiques i he compartit altres experiències amb els professionals que hi treballen. A més, m’han donat total llibertat per fer i desfer, i per triar el projecte. M’he sentit acompanyada i guiada en tot moment però mai observada o jutjada el que permet treballar bé i còmoda.

FASE IV

PRESENTACIO DEL PLA

Aquesta setmana ens trobarem tots els professionals que participem a l’entitat Psicocat Orientació per poder fer el tancament del curs escolar, i a la vegada, com parlarem del proper curs, acollir la presentació del Pla de Millora del Projecte TEI, i que presento com a resultat de les meves pràctiques.

L’objectiu principal, de la meva intervenció, és fer partícip del canvi a tots els professionals que treballen a l’entitat i a la vegada reflexionar sobre el valor de la millora continua i la innovació. Arrel de preparar-me la xerrada he estat reflexionant sobre això últim:

voldria destacar la importància que té la innovació en la pràctica educativa per tal d'avançar en el sentit de millora. I la importància de fer-ho des d'un punt de vista científic (més proper a la medicina que a la ideologia o la filosofia) a l'hora de descartar o aprovar noves metodologies pedagògiques, i en la necessitat de tot professional del món de l’educació d'estar al dia. En la meva opinió, aquest punt de vista ja està en marxa i tan sols fa falta que es generalitzi. Es fonamenta en tres pilars: treballs teòrics que proposen noves metodologies basats en l'observació i l'experiència; treballs pràctics que les posen a prova; i un sistema d'arbitratge i difusió ràpid i eficient.

En aquest sentit, em sorgeix la pregunta... “Què puc fer jo?” voldria defensar el segon d'aquests pilars: els mestres, professors, psicopedagogs... haurien d'estar al dia dels paradigmes, teories i innovacions proposades, haurien d'innovar a l'aula i haurien d'informar, al seu torn, dels resultats. Això es pot fer participant en grans campanyes amb valor estadístic, però també mitjançant cicles de recerca-acció tenint com a mostra tan sols els grups-classe amb els que es treballa. Per exemple, seria qüestió de poder publicar totes les recerques, observacions, etc. que fan les persones en pràctiques, com nosaltres. Però sabem que avui dia el terreny de l’educació no està massa fi ni estable... i com a mestre de l’escola pública des de fa 6 anys, em sorgeix la pregunta... “Què podem fer com a societat?”, crec que les polítiques educatives han de permetre i promocionar la innovació. És evident que això només pot funcionar si la tria és l'adequada: basada en l'opinió actualitzada d'experts i no de polítics, i adequada a la diversitat territorial. Pensem que al cap i a la fi, el que tots volem és ajudar als infants i joves; un altre cop, tal i com també fa la medicina.