APRENENT I RECORDANT…
Aquesta setmana i l'anterior he estat amb una
professional de l'entitat que és neuropsicologa. Ella porta els cassos
d'atenció individualitzada.
Concretament, he vist com feia sessions
de reeducació amb dos nens de 3r de primària que tenen trastorns
d'aprenentatge (TDHA i dislèxia). Els nens que arriben normalment porten un diagnòstic
fet per l'UTAE.
L'UTAE és la Unitat de Diagnòstic i
Tractament dels Trastorns de l'Aprenentatge Escolar, es tracta d'un equip multidisciplinar vinculat al Servei de
Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu amb una àmplia experiència en el camp
dels trastorns cognitius del nen tant en la vessant assistencial com docent i
d’investigació.
(* Recomano visitar la web i consultar els materials i
articles que hi ha, així com les recomanacions.)
Bé, doncs he tingut la sort de veure el procés des del
principi. Abans d'ahir va arribar una família nova al centre amb un nen de 8
anys, portaven l'informe de l'UTAE i volien que el seu fill comencés a ser atès
a Pscicocat.
Vaig poder llegir detingudament l'informe i vaig recordar
molts coneixements de diverses assignatures de Psicopedagogia, no m’ho podia
creure però començava a veure el Pràcticum com un “agent aglutinador” que em
posava davant una experiència per fer-me veure tot el que he aprés durant la
llicenciatura.
Estava veient com es construïa una mena de pont entre els
coneixements i habilitats adquirides en diferents assignatures i la seva
utilització en la pràctica professional. Començava a identificar i posar de
relleu els lligams entre les necessitats d'avaluació que se'ns presenten en la
realitat educativa i la possibilitat d'utilitzar-hi els coneixements que
configuren la competència professional dels psicopedagogs i que jo havia anat
aprenent al llarg dels estudis.
Va ser concretament al començar l'entrevista amb la família,
quan vaig recordar que en un assignatura, vam treballar com planificar les entrevistes, com tenir
unes preguntes preparades, els objectius i les fases, i la importància d'altres aspectes com el to de veu,
espai, distribució...
Aleshores, amb el diagnòstic que portava la família a les
mans, vaig recordar una assignatura on vam veure els diferents test (WISCH,
TALEC...) i allà els tenia!
D’altra banda, també vaig recordar com ens posaven casos
semblants al que jo tenia al davant a l'assignatura d’Anàlisi de casos.
A més, vaig recordar com ens vam ensenyar moltes coses
sobre la dislèxia i altres trastorns de l’aprenentatge a l’assignatura d’
Intervenció psicopedagògica en els trastorn del desenvolupament i l’assignatura
de Dificultats d’aprenentatge i Intervenció psicopedagògica.
Però sobretot em vaig en recordar de les PACs fetes a l’assignatura
de Diagnòstic en educació. Probablement és una de les que tenen una relació més
directa amb la pràctica professional pel fet que l'avaluació de les necessitats
educatives dels alumnes (és a dir, el diagnòstic psicopedagògic, l'avaluació
curricular o l'avaluació psicopedagògica) és un dels processos que més
específicament solen encarregar-se als psicopedagogs o orientadors.
Crec que es tracta d’un moment de la meva vida on començo a donar-me compte que el meu envàs està molt ple de coneixements i que aquests són útils, això em dona confiança i enforteix a la vegada tots aquests aprenentatges fets. Crec que el Pràcticum és una experiència que serveix per aprendre però també per recordar i “vivenciar”.
