CONCLUSIONS FINALS

Aquestes dues últimes setmanes he estat observant les atencions individualitzades. Són dos alumnes amb dislèxia que fan reeducació. I he pogut reflexionar sobre les fases del Diagnòstic en educació, principalment veig que...

1r. La determinació de la demanda i identificació de les informacions rellevants que cal obtenir ja ens arriba perfilat des de l’escola, família, EAP i altres serveis com pot ser UTAE. Així com la determinació dels instruments pertinents i recollida de la informació.

2n. La feina que fa Psicocat “comença” amb l’anàlisi i interpretació de la informació, i elaboració d’hipòtesis i propostes d’intervenció.

3r. I sobretot amb la posada en marxa del pla d’intervenció aprovat i la seva posterior avaluació.

És a dir, que la part més important, en aquest cas, seria aquella en la qual un cop s’ha realitzat la valoració psicopedagògica de l’educand i s’han validat i contrastat les hipòtesis entre tots els agents educatius (família-escola-psicopedagoga externa...) amb l’objectiu d’elaborar un pla d’intervenció contextualitzat a les característiques i necessitats del nen, s’inicia la fase del desenvolupament i execució del pla d’intervenció, que és la part que actualment estic observant.

Aquestes observacions formen part de l’acord que vaig fer amb la tutora per tal de fer les 75 hores presencial i estic aprenent molt. Però de cara al Pràcticum II ja he vist que no voldré fer el seguiment de cassos. Com ja explicaré a la PAC3 em vull centrar en el Projecte de Tutoria entre Iguals que està posant en marxa l’entitat.

 

D’altra banda, vull reflexionar sobre com valoro la experiencia. Crec que ha estat molt positiva per conèixer el rol del psicopedagog en la pràctica privada de la professió, aplicar els coneixements apresos en la llicenciatura de psicopedagogia en contextos reals d’intervenció i relacionar els meus coneixements previs relatius a la psicologia educativa. Valoro molt positivament haver tingut accés i conèixer diferents tècniques i instruments de recollida de dades, materials que se subministren en les sessions d’acord amb les necessitats detectades i la metodologia d’aquestes.

 

També valoro la formació rebuda per part de la tutora. (entrada anterior). I agraeixo que, tant al reforç escolar, com al Projecte de Tutoria entre Iguals com a les sessions de reeducació, la Psicòloga i la Neuropsicòloga, m’han deixat intervenir de manera supervisada des del primer dia. Així com la flexibilitat a l’hora d’escollir el projecte d’intervenció.

NOTICIA: LA TUTORA ENS FORMA.

NOTICIA: LA TUTORA ENS FORMA.

Psicocat Orientació va organitzar unes Jornades sobre dificultats en lectoescriptura el passat mes de novembre. Aquestes jornades ens van donar aspectes pràctics i mètodes per a la detecció i el tractament de la dislèxia de la ma de professionals de reconegut prestigi.

• PRESENTACIÓ:

Com ja he explicat l'associació té com a objectiu donar atenció psicològica i pedagògica a infants i joves amb dificultats en el seu desenvolupament psicopedagògic, donant una especial atenció als que pateixen una situació econòmica de precarietat.
Amb aquest objectiu tots els fons que es recapten en aquestes jornades aniran destinats a atencions solidàries.

Aquestes jornades es van centrar en un tema d’interès general per a tots els professionals de l’educació: Les dificultats en lectoescriptura. Tot, des d'un enfocament pràctic i amb eines per la detecció i intervenció.

L’objectiu d’aquesta Jornada era oferir un espai de reflexió al voltant d’un tema d’interès i actualitat per a tota la comunitat educativa, professionals i famílies, així com afavorir la sensibilització en el que suposen les dificultats de lectoescriptura.

 

• PONENTS:

Neus Buisán Cabot, logopeda i terapeuta en el llenguatge escrit i presidenta de l’Associació Catalana de Dislèxia i altres trastorns d’aprenentatge i imparteix formació en diverses universitats.

Amadeu Lleopart i Costa, pedagog i mestre. Treballa amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge, de manera individualitzada. També exerceix de formador de mestres en cursos de la Fundació Universitària Martí l'Humà i, així mateix, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Bet Ristol Orriols, neuropsicòloga, membre de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Elisabet Suades González, neuropsicòloga, membre de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Luz Rello Sánchez graduada con honores en Lingüística en la Universidad Complutense de Madrid, Candidata al doctorat en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va ser la primera persona espanyola a rebre el premi European Young Researchers pel seu treball en el camp de la dislèxia.

Miguel Angel Torrico psicopedagog al Institut Pompeu i Fabra de Martorell, formador de professors en Rosa Sensat i Blanquerna, així com al ICE-Il3

Montserrat Garcia i Ortiz, Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona Tutora de pràctiques del grau de Psicologia de la UB i dels graus de Psicologia i Pedagogia de la UOC, Presidenta de l’Associació Avesedari per a l’estudi i el tractament de les dificultats de l’aprenentatge, Co-creadora del Mètode Glifing per a la detecció i l'entrenament de les dificultats de lectura Directora del Projecte Glifing.

Josep M. Sopena Sisquella, Profesor Titular del Departament de Psicologia Bàsica, Facultad de Psicología de la UB, investigador en dislèxia.

PER SI US INTERESSES, US DEIXO EL PROGRAMA DE LES JORNADES I L'ENLLAÇ ON HI HA PENJADES LES PRESENTACIONS I MATERIALS QUE VAN FER SERVIR ELS PONENTS, MOLT RECOMANAT!!

http://knowtech-host.com/psicocat/forum/4

 

SESSIÓ 1

De 9.30 a 10.30 Conferència: «Què és la dislèxia?». Per Neus Buisán Cabot, logopeda i terapeuta en el llenguatge escrit i presidenta de l’Associació Catalana de Dislèxia i altres trastorns d’aprenentatge i imparteix formació en diverses universitats.. Parlarà sobre la dislèxia facilitant la comprensió de la diversitat de realitats i el seu enfrontament positiu.

De 10.30 a 11.30 Conferència: “Intervenció i acompanyament en la dislèxia”Per Amadeu Lleopart i Costa,  pedagog i mestre. Parlarà de la manera d'observar el domini -i, per tant, les mancances- en la mecànica i la comprensió lectores, l'ortografia i l'expressió escrita, i de com intervenir a classe i individualment. 

De 12 a 14 Conferència: “Prenent consciencia de la complexitat del diagnòstic.”  Per Bet Ristol Orriols i Elisabet Suades González de la UTAE Sant Joan de Déu. Parlarà sobre els diferents factors que intervenen en la dislèxia així com de la complexitat en el diagnòstic ilustrant la intervenció amb expemples que facilitaran la reflexió.

SESSIÓ 2

De 9 a 10 Conferència “DysWebxia, y la lucha contra la dislexia” Per Luz Rello guanyadora del premi Joves Investigadors Europeus de 2013 ens presentarà la seva investigació sobre un sistema que permet facilitar l’accès a internet als afectats per dislèxia.

De 10 a 11 Conferència: “Reeduquem la dyslexi@” Per Miquel Angel Torrico psicopedagog al Institut Pompeu i Fabra de Martorell, formador de professors en Rosa Sensat i Blanquerna, així com al ICE-Il3.

De 11.30 a 12.30 Conferència: “Presentació del Mètode Glifing” Montserrat Garcia Ortiz psicòloga, presidenta de l’Associació Avesedari ens presentarà el mètode Glifing que ajuda a millorar el rendiment lector. Glifing es un aplicatiu informàtic, amb uns materials sistematitzats en sessions d'entrenament de format lúdic.

De 12.30 a 13.30 Conferència: “Presentació del projecte Petit Binding” Per  Josep Maria Sopena professor de la Universitat de Barcelona. Parlarà sobre la detecció primerenca dels símptomes de dislèxia i la prevenció de les dificultats de lectoescriptura.

Bona nit i bona lectura!

 

APRENENT I RECORDANT…

Aquesta setmana i l'anterior he estat amb una professional de l'entitat que és neuropsicologa. Ella porta els cassos d'atenció individualitzada.

 

 

Concretament, he vist com feia sessions de reeducació amb dos nens de 3r de primària que tenen trastorns d'aprenentatge (TDHA i dislèxia). Els nens que arriben normalment porten un diagnòstic fet per l'UTAE.

 

 

L'UTAE és la Unitat de Diagnòstic i Tractament dels Trastorns de l'Aprenentatge Escolar, es tracta d'un equip multidisciplinar vinculat al Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu amb una àmplia experiència en el camp dels trastorns cognitius del nen tant en la vessant assistencial com docent i d’investigació.

http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/9306030

(* Recomano visitar la web i consultar els materials i articles que hi ha, així com les recomanacions.)

 

 

Bé, doncs he tingut la sort de veure el procés des del principi. Abans d'ahir va arribar una família nova al centre amb un nen de 8 anys, portaven l'informe de l'UTAE i volien que el seu fill comencés a ser atès a Pscicocat.

 

 

Vaig poder llegir detingudament l'informe i vaig recordar molts coneixements de diverses assignatures de Psicopedagogia, no m’ho podia creure però començava a veure el Pràcticum com un “agent aglutinador” que em posava davant una experiència per fer-me veure tot el que he aprés durant la llicenciatura.

 

Estava veient com es construïa una mena de pont entre els coneixements i habilitats adquirides en diferents assignatures i la seva utilització en la pràctica professional. Començava a identificar i posar de relleu els lligams entre les necessitats d'avaluació que se'ns presenten en la realitat educativa i la possibilitat d'utilitzar-hi els coneixements que configuren la competència professional dels psicopedagogs i que jo havia anat aprenent al llarg dels estudis.

 

 

Va ser concretament al començar l'entrevista amb la família, quan vaig recordar que en un assignatura, vam treballar com planificar les entrevistes, com tenir unes preguntes preparades, els objectius i les fases, i la importància d'altres aspectes com el to de veu, espai, distribució...

 

 

Aleshores, amb el diagnòstic que portava la família a les mans, vaig recordar una assignatura on vam veure els diferents test (WISCH, TALEC...) i allà els tenia!

 

 

D’altra banda, també vaig recordar com ens posaven casos semblants al que jo tenia al davant a l'assignatura d’Anàlisi de casos.

 

 

A més, vaig recordar com ens vam ensenyar moltes coses sobre la dislèxia i altres trastorns de l’aprenentatge a l’assignatura d’ Intervenció psicopedagògica en els trastorn del desenvolupament i l’assignatura de Dificultats d’aprenentatge i Intervenció psicopedagògica.

 

 

Però sobretot em vaig en recordar de les PACs fetes a l’assignatura de Diagnòstic en educació. Probablement és una de les que tenen una relació més directa amb la pràctica professional pel fet que l'avaluació de les necessitats educatives dels alumnes (és a dir, el diagnòstic psicopedagògic, l'avaluació curricular o l'avaluació psicopedagògica) és un dels processos que més específicament solen encarregar-se als psicopedagogs o orientadors.

 

Crec que es tracta d’un moment de la meva vida on començo a donar-me compte que el meu envàs està molt ple de coneixements i que aquests són útils, això em dona confiança i enforteix a la vegada tots aquests aprenentatges fets. Crec que el Pràcticum és una experiència que serveix per aprendre però també per recordar i “vivenciar”.

COMENCEM AMB LES ATENCIONS INDIVIDUALITZADES!!

US FAIG UNA PINCELLADA I QUAN PUGUI US EXPLICO MÉS...

 

A Psicocat Orientació tinc possibilitat d'observar i intervenir en 3 "espais" diferents:
Fins ara he pogut estar dos dies a la setmana amb un grup d'adolescents que fan 2n d'ESO i reben un reforç escolar.

També he pogut estar amb el grup de treball "Tutoria entre iguals" que són alumnes d'un altre institut. 

I aquesta setmana he començat amb les atencions individualitzades d'intervenció psicopedagògica, on podré veure 3 o 4 cassos diferents.

 

GENIAL!!

Bona setmana!

El psicopedagogo (Quaderns d'Educació)

Hoy quiero reflexionar sobre la lectura del capítulo 3 del material de la asignatura (La Pràctica Psiocopedagògica en l’Educació Formal i la Pràctica Psicopedagògica en l’Educació No Formal) y la lectura de Orientación Educativa e Intervención Psicopedagógica (Volum 28 de Quadernos de Educación, Isabel Solé, 1998). 

 

EL PSICOPEDAGOGO

El psicopedagogo es un técnico especialista en educación, capaz de orientar y apoyar la práctica educativa gracias a su formación en pedagogía y psicología. Es un profesional del que se espera que aporte el conocimiento necesario para que las personas puedan superar las dificultades que encuentren al afrontar un proceso de aprendizaje y conseguir que aprendan más y mejor (Isabel Solé, 1998).

Debe tener un conocimiento amplio en materias como Diagnóstico educativo, Atención a la diversidad, Diseño y Evaluación curricular, Orientación Académica, Intervención en su dimensión Clínica, Institucional y Comunitaria, Prevención de dificultades académicas e investigación, etc.; además de una buena formación que le permita abordar el diseño de programas, la problemática socio-laboral, la toma de decisiones y la transición escuela-trabajo.

 

La función primordial del psicopedagogo es apoyar y orientar la acción educativa,  posibilitando criterios de mejora en el diseño, desarrollo, innovación y evaluación de los procesos educativos.

§ Los niveles de actuación son:

- Individual (sobre el educando o el educante)

- Grupal

- Institucional

- Comunitario

§ Los ámbitos de actuación son:

- Formal

- No formal

En el ámbito de la educación formal, la actuación del psicopedagogo se lleva a cabo en los Equipos de Orientación Educativa (Educación Infantil y Primaria) y en los Departamentos de Orientación (Educación Secundaria y Profesional).

En el ámbito de la educación no formal, la actuación del psicopedagogo se lleva a cabo en centros educativos, personas mayores (tercera edad), contexto familiar, salud, formación profesional continuada, etc.

También su labor se traslada a otros campos como en la salud, acción social, empresas, etc.

 

El psicopedagogo necesita una formación muy variada que le permita aplicar los conocimientos a sus diferentes ámbitos de actuación. Las principales necesidades formativas de un psicopedagogo se pueden resumir en:

- Interdisciplinariedad.

- Sólida base teórica y práctica.

- Formación continua.

- Formación personal y humana: que incluye madurez personal, capacidad de comprensión y de escucha, respeto, sensibilidad, flexibilidad, capacidad de coordinar y dinamizar, habilidad y facilidad para la comunicación, seguridad, energía, capacidad de planificación, sentido crítico y capacidad de autoevaluación y autocrítica.

CONEIXENT ESTAMENTS EXTERNS

SETMANA 5-6 (del 28 d’octubre al 6 novembre)

Aquestes setmanes hem començat a tenir contacte amb alguns estaments externs.

La coordinadora del centre va voler que l’acompanyés a la presentació de l’entitat “Psicocat Orientació” a l’Institut d’Educació Secundaria IES Joan Oró de Martorell. Vam aprofitar que l’institut havia citat a totes les famílies a una reunió per presentar-nos com institució i explicar quins serveis oferim. Va ser molt interessant veure com la coordinadora es dirigia a les famílies, res a veure amb les seves interaccions amb adolescents! Cal recordar que les “eines comunicatives” són un dels aspectes que ha de cuidar el psicopedagog. Ens hem d’acostumar a utilitzar un llenguatge apropiat en relació a la figura que exercim. Amb això no volem dir que no utilitzem vocabulari adequat ni molt menys, sinó que hem d'acostumar-nos a no utilitzar a l'excés vocabulari col·loquial, depenent de les situacions a les quals ens enfrontem. Hem d'adaptar la nostra comunicació ajustant-nos a l'altra persona, a la situació, etc.
Per exemple, no utilitzarem el mateix vocabulari i forma d'expressar-nos durant una conversa amb un company de forma relaxada en el nostre despatx, simplement pel fet de parlar, o per mantenir una conversa informal, en comparació a per exemple quan acudim a una reunió formal amb una coordinadora de centre o un curs de formació sobre un tema professional. És a dir, hem d'aprendre a comunicar-nos en termes correctes amb el llenguatge del psicopedagog i els termes que des d'aquest s'utilitzen per explicar la realitat dels fets, així com capacitar-nos per explicar-nos relaxadament i amb un llenguatge correcte en una reunió d'equip. En definitiva, cal aprofitar l’exemple dels nostres tutors/es i d’aquesta experiència en general ja que ens aportarà coneixements entorn les eines comunicatives i el vocabulari com a professional de psicopedagogia.

 

 

CONEIXENT ALS PROFESSIONALS

SETMANA 3-4 (del 14 al 23 d'octubre)

 

Com hem vist al debat de l'assignatura, el psicopedagog pot desenvolupar diferents tasques i funcions depenent de la institució on treballi, col·labori...

 

La psicopedagoga de Psicocat Orientació s'encarrega de varies missions:

 

-     Coordinar un gabinet d’orientació psicopedagògica d’acord amb el Projecte Educatiu de la institució per tal d’oferir atencions psicopedagògiques solidaries.

-     Gestionar les activitats extraescolars d’acord amb el Projecte Educatiu de la institució per tal de generar les condicions que facin possible l’oferiment de places solidaries.

 

-  Gestionar la formació del professorat.

 

I de forma més concreta, principalment s'encarrega de les següents funcions i tasques:

 

-   Atendre les institucions que deriven casos que requereixin una atenció individualitzada i decidir quin professional portarà cada cas.

-   Oferir activitats extraescolars, fer-ne difusió, gestionar les inscripcions i les sol·licituds de beca, buscar els professors i assessorar-los, i fer un seguiment posterior, entre d’altres accions que se’n puguin derivar, com ara parlar amb els nens, adolescents i amb les famílies i entrevistar als professors, psicolegs, formadors...

 

-   Valorar l’adequació de les formacions, xerrades, seminaris... a oferir, fer-ne difusió, gestionar les inscripcions, buscar els ponents, formadors... i assessorar-los, i fer un seguiment, entre d’altres accions que se’n puguin derivar, com ara generar certificats, xecs...

 

Veiem doncs, que la Cristina, la psicopedagoga de la institució s'encarrega de moltes funcions i tasques però la veritat és que durant aquestes dues setmanes de pràctiques he observat que en fa d'altres i quan vaig parlar amb ella no va mencionar, per exemple: buscar nens, adolescents i families que atendre de forma solidaria, substituir algun professors si és necessari, parlar amb els AMPA dels instituts per veure com van les extraescolars al centre, buscar i comprar material necessari per la institució, gestionar el lloguer  i manteniment del local, supervisar totes les activitats de la institució, actualitzar la pàgina web... i tot el que pugui en benefici d'aquesta!

 

CONEIXENT LA INSTITUCIO

SETMANA 1-2 (de l'1 d'octubre al 9 d'octubre)

Una vegada fet el primer contacte amb el centre de pràctiques és l’hora de començar a parlar i analitzar el context d’intervenció en el qual s’emmarca el centre de pràctiques i reflexionar sobre la missió, funcions i tasques del psicopedagog partint de l’observació de la Cristina, la meva tutora del Pràcticum, i d’altres actuacions de professionals del centre.

Alhora cal reflexionar sobre els límits de la intervenció psicopedagògica i la importància de negociar la demanda, tot començant a implicar-me en els processos de millora institucional i professional, i identificar els diferents tipus de problemes amb els quals s’enfronta la psicopedagoga en l’àmbit d’intervenció escollit: la intervenció socioeducativa i comunitària.

Anem, doncs a explicar que he pogut observar referent a la institució en la qual faig les pràctiques:

Nom de la institució	Psicocat Orientació
Tipus d’institució i finalitat	És una associació sense ànim de lucre amb una vocació de servei social, està formada per professionals provinents de l’àmbit de la psicologia clínica i d’educació que volen fer accessible l’atenció psicològica i l’educació en el lleure, reservant una atenció especial a famílies sense recursos. Les finalitats de l’associació (contemplades als estatuts) són: ●L’assessorament, atenció psicològica, psicopedagògica i reforç escolar a alumnes amb dificultats en el seu desenvolupament així com atenció a les famílies. Amb especial atenció als alumnes amb situació socioeconòmica desafavorida. ●La investigació en l’àmbit del desenvolupament adolescent, infantil i familiar. ●La promoció, intercanvi i difusió d’informació i formació relativa a l’àmbit del desenvolupament adolescent i infantil. ●L’assessorament i serveis als centres educatius d’educació primària i secundària.
Destinataris del servei	Nens i nenes (des de P3 fins a l’ESO), adolescents i famílies. Comunitat educativa en general (formacions).
Tipus i nombre de professionals que hi intervenen	A la institució hi ha 4 professionals tots llicenciats en psicologia. A més, tots ells tenen diversos màsters i postgraus (Formació del Professorat, Psicoteràpia, Neuropsicologia...), idiomes, formació diversa i, fins i tot, segones llicenciatures (Psicopedagogia i Comunicació Audiovisual). També hi ha 6 professors d’extraescolars (reforç escola, anglès, francès, alemany, matemàtiques, guitarra, física i química). I també compten amb ponents i formadors per xerrades i seminaris de temàtiques d’interès per l’entitat i la societat en general. Per últim, també treballen amb voluntaris.
Situació del psicopedagog en l’organigrama	Hi ha 3 socis fundadors al mateix nivel, que són el President, el Secretari i la meva tutora de pràctiques que fa de Tresorera i Coordinadora. Al ser la coordinadora d'ella depenen: psicòlegs, professors d’activitats extraescolars, ponents, formadors i voluntaris.
Tipus i naturalesa de les relacions que estableix amb la resta de professionals del centre i/o amb d’altres estaments externs	La psicopedagoga té relació directa amb els mestres d’extraescolars, fan una sessió de coordinació mensual i també per correu electrònic. Però sobretot amb les professores de reforç escolar que és on es detecten dificultats d’aprenentatge, necessitats... També té contacte amb els psicòlegs, amb qui fa coordinacions setmanals. Puntualment i segons necessitats també té relació amb els voluntaris i els formadors. D’altra banda, té relació amb diferents estaments externs: l’Ajuntament (cultura i educació) amb qui té un conveni de col·laboració en negociació, principalment per la cessió d’espais.  També amb els psicopedagogs dels instituts i els tutors, i amb l’EAP de Martorell, amb qui té contacte per parlar dels alumnes amb qui treballa.
Representació de la seva figura dins la institució	Coordinadora de la institució Psicocat Orientació, i Tresorera.
Altres dades	L’entitat només porta 2 anys en funcionament i els ha costat molt fer-se lloc al municipi, però les ganes d’atendre les necessitats socials detectades ha fet que els professionals treballessin fins i tot de manera voluntàriament. I alhora generant voluntariat a nivell de municipi i motivant a la població a col·laborar amb la comunitat educativa. La institució està ubicada a Martorell, provincia de Barcelona i la seva pàgina web és: www.psicocat.org/ ‎

 

OBJECTIUS

Com a objectius de les meves pràctiques em plantejo els següents:

• Adquirir i consolidar coneixements i habilitats.

• Comprendre les funcions, tasques i el rol del psicopedagog des de l’observació directa.

• Comprendre-les competències necessàries que hem de desenvolupar com a futurs professionals i adquirir-les en la major mesura possible.

• Col·laborar i participar, de forma pactada prèviament i planificada amb les tutores, en les activitats que desenvolupen els professionals.

• Desenvolupar habilitats comunicatives per treballar de forma eficaç amb els professionals amb els quals col·laboro.

• Seguir el pla de treball marcat i acudir setmanalment a les tasques pautades prèviament amb les tutores.

• Mantenir una postura activa i participativa durant les pràctiques oferint-me per a les activitats oportunes, i demostrant les meves possibilitats i coneixements adquirits al llarg de la Llicenciatura.

• Realitzar un diari on descriure l’activitat pràctica, on reflexionar, on registrar dades que ens puguin ser útils per comprendre la nostra funció com a psicopedagogs, les tasques que hem de desenvolupar, etc.

UN DIARI = UN BLOG

Les TIC s'han desenvolupat d'una manera extraordinària en la darrera dècada, en paral·lel al desenvolupament tècnic de les potencialitats de l'ordinador, tant de tots aquells artefactes i perifèrics que el conformen com de les aplicacions informàtiques que es poden dissenyar i desenvolupar amb ell. Tothom coneix que la informació es pot digitalitzar, que es poden crear documents hipermèdia, que la informació digitalitzada es pot enviar per les xarxes telemàtiques i que persones distants geogràficament es poden comunicar fent ús de determinats mecanismes i programes informàtics. I com hem vist, moltes d'aquestes potencialitats informàtiques es van aplicant d'una manera progressiva a situacions mediades de l’aprenentatge, a la resolució de problemes, en activitats d’ensenyament - aprenentatge...

En l’àmbit educatiu, la valoració que realitzen els docents de les repercussions que les TIC poden tenir en la seva activitat docent, i en l'activitat d'aprenentatge dels alumnes, sembla que se situa en els pols d'un contínuum obviant els punts intermedis: o bé són temudes i rebutjades sense entrar ni a valorar les seves possibilitats educatives, o bé són acceptades sense restriccions ni mirades crítiques a les seves limitacions actuals en relació amb l'optimització dels processos d'ensenyament i aprenentatge.

D’altra banda, veiem com proposar bones activitats significa conèixer tècniques, pautes i estratègies que ajudin a pensar, decidir, seleccionar i dissenyar els millors recursos. Alhora, les TIC ens proporcionen molts recursos i això ens permet crear activitats molt especifiques, com ara: un diari on exposar les experiències que deriven de fer pràctiques com a psicopedagoga!  AIXÍ DONCS, ENDAVANT TIC!