Les TIC s'han desenvolupat d'una manera extraordinària en la darrera
dècada, en paral·lel al desenvolupament tècnic de les potencialitats de
l'ordinador, tant de tots aquells artefactes i perifèrics que el conformen com
de les aplicacions informàtiques que es poden dissenyar i desenvolupar amb ell.
Tothom coneix que la informació es pot digitalitzar, que es poden crear
documents hipermèdia, que la informació digitalitzada es pot enviar per les
xarxes telemàtiques i que persones distants geogràficament es poden comunicar
fent ús de determinats mecanismes i programes informàtics. I com hem vist, moltes
d'aquestes potencialitats informàtiques
es van aplicant d'una manera progressiva a situacions mediades de
l’aprenentatge, a la resolució de problemes, en activitats d’ensenyament - aprenentatge...
En l’àmbit educatiu, la valoració que realitzen els docents de les
repercussions que les TIC poden tenir en la seva activitat docent, i en
l'activitat d'aprenentatge dels alumnes, sembla que se situa en els pols
d'un contínuum obviant els punts intermedis: o bé són temudes i rebutjades
sense entrar ni a valorar les seves possibilitats educatives, o bé són
acceptades sense restriccions ni mirades crítiques a les seves limitacions
actuals en relació amb l'optimització dels processos d'ensenyament i
aprenentatge.
D’altra
banda, veiem com proposar bones activitats significa conèixer tècniques, pautes
i estratègies que ajudin a pensar, decidir, seleccionar i dissenyar els millors
recursos. Alhora, les TIC ens proporcionen molts recursos i això ens permet
crear activitats molt especifiques, com ara: un diari on exposar les experiències que deriven de fer pràctiques com a psicopedagoga! AIXÍ DONCS, ENDAVANT TIC!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada